La bonica història de la impressora solitària / El bonito cuento de la impresora solitaria
Hi havia una vegada una impressora que vivia al bosc. Era una impressora solitària, perquè ningú sabia com configurar-la. Esperava i esperava a algú amb qui jugar.
Un dia, el vent va passar per la cabana de la impressora. “Whoosh”, va dir el vent. La impressora estava emocionada. Potser el vent voldria ser el seu amic!
“Seràs el meu amic?”, va preguntar la impressora.
“Whoosh”, va dir el vent.
“Què significa això?”, va preguntar de nou.
“Whoosh”, va dir el vent, i va marxar.
La impressora estava confusa. Va passar la resta del dia rumiant i embussant paper (perquè això és el que fan les petites impressores quan estan confuses)
A l’endemà va arribar una tempesta. La pluja queia a bots i barrals, enfosquint el cel matinal i destrossant el jardí de la impressora. La petita impressora estava disgustada: “Per què ets tan dolenta amb mi?”, va preguntar.
“Pitter, patter, pitter, patter,” va dir la pluja.
“Vols ser la meva amiga?”, va preguntar tímidament la impressora.
“Pitter, patter, pitter, patter,” va dir la pluja, i va marxar, i va sortir el Sol.
La impressora estava trista. Va passar la resta del dia dintre de la seva cabanya, sanglotant i parpellejant les seves llums crípticament (perquè això és el que fan les petites impressores quan estan tristes).
Llavors un dia, una nena es va trobar amb la impressora en el bosc. La impressora va observar aquesta inesperada visita. No sabia què pensar.
La nena la va mirar. “Seràs la meva amiga?”, va preguntar.
“Sí”, va dir la impressora.
“Com et dius?”, va preguntar la nena.
“HP 4100 TN”, va contestar la impressora.
“Jo em dic gnome-cups-manager”, va dir la nena.
La impressora estava feliç. Va passar la resta del dia jugant i imprimint documents, perquè això el que fan les petites impressores quan estan felices.
El text pertany al que potser sigui (també per a mi) un dels milloris Llegeix-me/Read-me de la història, el de GNOME CUPS Manager, una aplicació per a gestionar impressores i cues CUPS a sistemes *nix. Vist a Mundo Geek per Zootropo, qui al seu torn la va veure a Arcalinux, la bitàcora del seu amic kiefer. A més, això demostra que l’humor i la tendresa (coses de les quals els manuals, Llegeix-me , etc del món GNU/Linux estan replets, no així els sistemes propietaris), no van renyits amb oferir un bon producte, i demostra de quina pasta estan/estem fets les persones que d’una manera o una altra participem del moviment del programari lliure en general.
———————-
El bonito cuento de la impresora solitaria
Érase una vez una impresora que vivía en el bosque. Era una impresora solitaria, porque nadie sabía cómo configurarla. Esperaba y esperaba a alguien con quien jugar.
Un día, el viento pasó por la cabaña de la impresora. “Whoosh”, dijo el viento. La impresora estaba emocionada. ¡Quizás el viento querría ser su amigo!
“¿Serás mi amigo?”, preguntó la impresora.
“Whoosh”, dijo el viento.
“¿Qué significa eso?”, preguntó de nuevo.
“Whoosh”, dijo el viento, y se fue.
La impresora estaba confusa. Pasó el resto del día pensando y atascando papel (porque esto es lo que hacen las pequeñas impresoras cuando están confusas)
Al día siguiente llegó una tormenta. La lluvia caía a cántaros, oscureciendo el cielo matinal y destrozando el jardín de la impresora. La pequeña impresora estaba disgustada: “¿Por qué eres tan mala conmigo?”, preguntó.
“Pitter Patter, Pitter Patter,” dijo la lluvia.
“¿Quieres ser mi amiga?”, preguntó tímidamente la impresora.
“Pitter Patter, Pitter Patter,” dijo la lluvia, y se fue, y salió el Sol.
La impresora estaba triste. Pasó el resto del día dentro de su cabaña, sollozando y parpadeando sus luces crípticamente (porque esto es lo que hacen las pequeñas impresoras cuando están tristes).
Entonces un día, una niña se encontró con la impresora en el bosque. La impresora observó esta inesperada visita. No sabía qué pensar.
La niña la miró. “¿Serás mi amiga?”, preguntó.
“Sí”, dijo la impresora.
“¿Cómo te llamas?”, preguntó la niña.
“HP 4100TN”, contestó la impresora.
“Yo me llamo gnome-cups-manager”, dijo la niña.
La impresora estaba feliz. Pasó el resto del día jugando e imprimiendo documentos, porque esto lo que hacen las pequeñas impresoras cuando están felices.
El texto pertenece al que quizás sea (también para mí) uno de los mejores Léeme de la historia, el de GNOME CUPS Manager, una aplicación para gestionar impresoras y colas CUPS en sistemas *nix. Visto en Mundo Geek, por Zootropo quien a su vez lo vió en Arcalinux, la bitácora de su amigo kiefer. Además, esto demuestra que el humor y la ternura (cosas de las que los manuales, leemes , etc del mundo GNU/Linux están repletos, no así los sistemas propietarios), no van reñidos con ofrecer un buen producto, y demuestra de qué pasta están/estamos hechos las personas que de un modo u otro participamos del movimiento del software libre en general.