:: L’Infern Català ::

18 Agost, 2008

Menorca, mon amour… -”no entiendo su idioma”

Classificat com a: Viatges / Viajes, Coses meves / cosas mías, General — Infern @ 16:06

Escoltant “I was made for lovin’ you”, de Kiss

(”I was made for lovin’ you, baby / you were made for lovin’ me / and I can’t get enough of you, baby / can you get enough of me?”)

Bon dia nines i ninos (sí, t’ho copio, ninu86 :P ), què tal? Espero que bé, jo més o menys ho estic, tot i que una mica desituat…

Gairebé acabo d’arribar d’un fabulós viatge a Menorca amb la meva parella, suposo que ha sigut la nostra manera involuntària de celebrar que ja portem un any junts.

La història d’aquest viatge però, no pot explicar-se sense fer un petit flashback…, sabeu que tots dos vam acabar els nostres contractes laborals i que realment vam témer per la possibilitat que el viatge no es pogués realitzar per “falta de liquiditat” i no poder pagar la segona meitat…, finalment, vam poder pagar el viatge, i els dies s’anaven esgotant, apropant-nos cada cop més l’olor a mar i el blau turquesa de les cales menorquines, i quan ja érem a punt per a preparar els nostres equipatges, qui subscriu, va cometre l’insensatessa de torn: massa menjar picant, que va acabar amb mi a l’hospital per una inflamació del sistema intestinal. HORROR!!! Semblava que els déus no volien que poguéssim marxar de viatge. Finalment, tot i que una mica adolorit i a base de medicaments, marxàrem de viatge, i ens embarcàrem al buc Sorolla i després d’una llarga becaina de vuit hores, arribàrem al port de Maó [SÍII!!! :D ], però, definitivament, no seria fàcil arribar al nostre apartamentet a la Ciutadella de Menorca (literalment l’altra punta de l’illa on ens va deixar el vaixell…, ens vàrem equivocar de parada de bus, d’apartaments…, però finalment, ARRIBÀREM! I a la piscina anàrem! xD

En arribar a la piscina i més encara, en començar a passejar per Ciutadella, va començar un romanç amb l’illa, el port, els edificis, la gent -per cert, quasi tota molt educada i, sí, catalanoparlants, tant que vam poder viure en català més a Menorca que no pas a Barcelona, la nostra ciutat-.

Ciutadella, meravellosa, acollidora, romàntica -i més amb la companyia de que gaudia ;) - un oasi de bellesa, modernitat i tradició, ciutat i mar, tot alhora -des d’aquí una salutació especial al xicot que ens va atendre a l’oficina de turisme que ens va atendre amb una eficiència que ens va deixar bocabadats i que va rebre un aplaudiment per part nostra :P -

Al dia següent, van començar les excursions, totes per Es Camí de Cavalls, que com el seu propi nom indica, es un camí de cavalls que voreja tota la costa de Menorca; anàrem a Sa Macarella i Sa Macarelleta, quan diem excursions, volem dir a peu, res de cotxes, que així té més mèrit, i volem dir portar-se unes bones bambes de caminar -o de trekking com diuen els moderns- i aigua, molta aigua.  Sa Macarella i Sa Macarelleta eren un objectiu que teníem ambdós, recomanats per ella, i tot i que vaig patir una mica per la meva integritat física, els camins eren molt estrets per a mi i bastant escarpats -”dificultat fàcil” hi deia-, un cop allà no vam voler marxar: sorra fina, blanca, poca, molt poca gent, com a totes les cales i caletes, res de massificacions com a Barcelona i una aigua blau turquesa sense Photoshop, per cert, a Sa Macarelleta, vaig poder practicar nudisme sense cap problema, cosa que aconsello que proveu, no pas per exhibicionisme sino perquè és molt més agradable anar nu, notes el contacte directe amb tot. Per cert, aquí vam trobar a l’únic individu que no ens va deixar viure en català, un vell segurament franquista que ens va respondre amb un sonor “¡no entiendo su idioma!”, cosa a la que jo li vaig respondre: “¡ni yo el suyo tampoco, viva Catalunya libre!” xD

Dijous, vàrem visitar Cales Coves, que com el seu nom indica, són unes cales i unes coves :P, més platges idíl·liques, més camins de cavalls per a arribar a unes coves amb pinta d’haver sigut habitades a la prehistòria i d’haver-s’hi fet un botellón la setmana passada. I vam tornar caminant com a campions, atravesant Sant Climent, en festes, per a agafar el bus cap a Maó i d’allà, un altre, com tots els dies, cap a Ciutadella, tres quilòmetres sense cap mena d’ombra, pel límit de la carretera i amb bastants botzines i “ok”, de bon rotllo dels conductors, però també alguns cagant-se en nosaltres :P .

Divendres, vam visitar l’albufera d’Es Grau, un parc natural amb una albufera, molts camins per on perdre’s, puntxar-se, i, això sí, banyar-se a les seves platges, aquest cop molt poc profundes i amb un sistema dunar en recuperació, així que, com s’ha de fer sempre, igualment, vem haver de cuidar el nostre entorn.

L’últim dia, varem visitar Es Mercadal, d’ón em quedo amb es camí d’en Kane i el seu aljub, una instal·lació en honor al primer conqueridor britànic de l’illa que va proveir als seus soldats i a la població d’aigua, recaptada de la de la pluja, i que encara avui ho segueix fent, per cert una aigua molt bona, un molí, i un santuari, aquest últim, que no vam poder visitar per falta de temps per a no perdre el bus.  Després va venir la Cova d’en Xoroi, una cueva en un acantilat davant del mar, un paratge natural convertit en lounge bar -passant-se pel folre dels collons les normatives per edificar- amb unes vistes realment aclaparadores i on diu la llegenda que hi va viure un àrab fugint de la reconquesta, havent segrestat a una dona del poble, havent tingut descendència i des d’on va preferir llançar-se almar abans de ser capturat pels menorquins quan anava a aconseguir menjar -robant com havia fet fins llavors durant anys sense que ningú ho sabès-. I ja per últim, Maó, una ciutat de l’estil de Calella, marinera, amb gust d’estancament en es temps i on vàrem comprar les típiques avarques, que per a qui no ho sàpiga és un calçat dels pagesos, fresc i còmode, i porcions del seu conegut formatge.

Ah, per cert, les ensaimades ja les teníem encarregades a una pastisseria de la Plaça d’es Born a Ciutadella :)

Aviat penjaré algunes fotos, fins aviat, petonets! :D

——————


Buenos días ninas y ninus (sí, te lo copio, ninu86 :P ), qué tal? Espero que bien, yo más o menos lo estoy, aun cuando algo descolocado.

Casi acabo de llegar de un fabuloso viaje en Menorca con mi pareja, supongo que ha sido nuestra manera involuntaria de celebrar que ya traemos un año juntos.

La historia de este viaje pero, no puede explicarse sin hacer un pequeño flashback…, sabéis que los dos acabamos nuestros contratos laborales y que realmente temimos por la posibilidad que el viaje no se pudiera realizar por “falta de liquidez” y no poder pagar la segunda mitad…, finalmente, pudimos pagar el viaje, y los días se iban agotando, acercándonos cada vez más el olor a mar y el moratón turquesa de las calas menorquinas, y cuando ya estábamos a punto para preparar nuestros equipajes, quienes subscribe, cometió la insensatez de turno: demasiado comida picante, que acabó conmigo al hospital por una inflamación del sistema intestinal. HORROR!!! Parecía que los dioses no querían que pudiéramos marchar de viaje. Finalmente, aun cuando algo dolorido y a base de medicamentos, marchamos de viaje, y nos embarcamos al buque Sorolla y tras una larga cabezada de ocho horas, llegamos al puerto de Maó [SÍII!!! :D ], pero, definitivamente, no sería fácil llegar a nuestro apartamentito en la Ciutadella de Menorca (literalmente la otra punta de la isla dónde nos dejó el barco…, nos equivocamos de parada de bus, de apartamentos…, pero finalmente, LLEGAMOS! Y a la piscina fuimos! xD

Al llegar a la piscina y más todavía, al empezar a pasear por  Ciutadella, empezó un romance con la isla, el puerto, los edificios, la gente -por cierto, casi toda muy educada y, sí, catalanohablantes, tanto que pudimos vivir en catalán más en Menorca que no en Barcelona, nuestra ciudad-.

Ciutadella, maravillosa, acogedora, romántica -y más con la compañía de que disfrutaba ;) - un oasis de belleza, modernidad y tradición, ciudad y mar, todo a la vez -desde aquí un saludo especial al chiquillo que nos atendió a la oficina de turismo que nos atendió con una eficiencia que nos dejó patidifusos y que recibió un aplauso por nuestra parte :P -

Al día siguiente, empezaron las excursiones, todas por Es camí de cavalls, un camino de caballos, como indica su nombre, que bordea toda la costa de Menorca; fuimos A Sa Macarella y Sa Macarelleta, cuando decimos excursiones, queremos decir a pie, nada de coches, que así tiene más mérito, y volamos decir traerse unas buenas bambas de andar -o de trekking como dicen los modernos- y agua, mucha agua. Sa Macarella y Sa Macarelleta eran un objetivo que teníamos ambos, recomendados por ella, y aun cuando sufrí algo por mi integridad física, los caminos eran muy estrechos para mí y bastante escarpados -”dificultad fácil” decía-, un golpe allá no quisimos marchar: arena fina, blanca, poca, muy poca gente, como todas las calas y calitas, nada de masificaciones en Barcelona y una agua azul turquesa sin Photoshop, por cierto, en Sa Macarelleta, pude practicar nudismo sin ningún problema, cosa que aconsejo que probéis, no por exhibicionismo sino porque es mucho más agradable ir desnudo, notas el contacto directo con todo. Por cierto, aquí encontramos al único individuo que no nos dejó vivir en catalán, un viejo seguramente franquista que nos respondió con un sonoro “no entiendo su idioma!”, cosa a la que yo le respondí: “ni yo el suyo tampoco, viva Catalunya libre!”xD

El jueves, visitamos Calas Coves, que como su nombre indica, son unas calas y unas cuevas :P, más playas idílicas, más caminos de caballos para llegar a unas cuevas con peine de haber sido habitadas a la prehistoria y de haberse hecho un botellón la semana pasada. Y volvimos andando como campeones, atravesando Santo Climent, en fiestas, para coger el buzo en Maó y de allá, otro, como todos los días, en Ciutadella, tres kilómetros sin el menor asomo de sombra, por el límite de la carretera y con bastantes bocinas y “ok”, de buen rollo de los conductores, pero también algunos cagándose en nosotros :P .

El viernes, visitamos la albufera de Se Grau, un parque natural con una albufera, muchos caminos por dónde perderse, pincharse, y, esto sí, bañarse a sus playas, este golpe muy poco profundas y con un sistema dunar en recuperación, no bien, como se debe hacer siempre, igualmente, cuidamos nuestro entorno.

El último día, visitamos Es Mercadal, de donde me quedo con se camino de Kane y su aljibe, una instalación en honor al primero conquistador británico de la isla que proveyó a sus soldados y a la población de agua, recaudada de la de la lluvia, y que todavía hoy lo sigue haciendo, por cierto una agua muy buena, un molino, y un santuario, este último, que no pudimos visitar por premura de tiempo para no perder el bus. Después vino la Cova d’en Xoroi, un paraje natural, una cueva en un acantilado frente al mar, convertido, en lounge bar -pasándose por el forro de los cojones las normativas por edificar- con unas vistas realmente asombrosas y dónde dice la leyenda que vivió un árabe huyendo de la reconquista, habiendo secuestrado a una mujer del pueblo, habiendo tenido descendencia y desde dónde prefirió lanzarse al mar antes de ser capturado por los menorquines cuando iba a conseguir comer -robando como había hecho hasta semillas durante años sin que nadie lo supiese. Y ya por último, Maó –Mahón-, una ciudad del estilo de Calella, marinera, con gusto de estancamiento en se tiempo y dónde compramos las típicas albarcas, que para quienes no lo sepan es un calzado de los payeses, fresco y cómodo, y porciones de su conocido queso.

Ah, por cierto, las ensaimadas ya las teníamos encargadas a una pastelería de la Plaza del Borne en Ciutadella :)

Pronto colgaré algunas fotos, hasta pronto, petonets! :D

Powered by WordPress